Menu
Descobreixi la nostra experiència i especialització en peritatges informàtics i informes d’auditoria compliance. Encara que els nostres inicis es van centrar en els serveis de telefonia mòbil i fibra òptica, hem evolucionat sense perdre de vista els nostres orígens. Ens hem consolidat com a líders en el camp de peritatges i auditoria, brindant serveis d’alta qualitat i precisió en cada projecte, mantenint viu el nostre llegat.
El peritatge informàtic és una disciplina dins l’àmbit de la informàtica forense que es dedica a l’estudi, anàlisi i presentació de proves tècniques en casos legals. Les seves funcions abasten des de l’examen meticulós de sistemes informàtics, dispositius digitals i dades, fins a la identificació de possibles fallades o usos malintencionats.
El peritatge informàtic pot ser útil en una àmplia varietat de situacions. Per exemple, pot servir per determinar l’origen d’una fallada tècnica, verificar l’autenticitat o integritat d’un document digital, identificar pràctiques de pirateria informàtica, o demostrar l’ús indegut de dades o propietat intel·lectual. En definitiva, proporciona un fonament tècnic sòlid per a la resolució de conflictes en l’àmbit digital, la qual cosa resulta cada vegada més vital en la nostra societat cada vegada més digitalitzada.
Els informes d’auditoria i compliment legal i normatiu són eines essencials per garantir que una empresa opera dins els límits establerts per la llei i les regulacions específiques de la seva indústria.
Aquests informes analitzen les polítiques i procediments d’una organització, així com la seva gestió de riscos, amb l’objectiu de detectar qualsevol possible desviació o incompliment.
En l’àmbit legal, aquests informes poden servir per demostrar que una empresa està seguint les lleis locals, nacionals i internacionals. Aquesta conformitat legal pot implicar aspectes com la protecció de dades, els drets laborals o la regulació mediambiental.
En l’àmbit normatiu, els informes poden mostrar el compliment de normes específiques del sector, com poden ser les de seguretat de la informació, qualitat, responsabilitat social, entre altres. Aquest tipus d’auditories proporcionen no només un mecanisme de control, sinó també una oportunitat per millorar les operacions i la imatge de l’empresa.
NO UTILITZAR!!!
La ISO 26000 és una norma internacional desenvolupada per l’Organització Internacional de Normalització (ISO) que proporciona directrius sobre responsabilitat social. En lloc de ser una norma certificable, com altres normes ISO, l’ISO 26000 es va dissenyar per ser una guia que ajuda a les organitzacions a entendre què significa la responsabilitat social i com poden operar de manera socialment responsable.
La norma aborda set àrees clau de responsabilitat social:
L’adopció de l’ISO 26000 pot beneficiar a les empreses i institucions públiques de diverses maneres:
1. Millora de la reputació: El compliment de les directrius de l’ISO 26000 pot ajudar a millorar la reputació d’una organització, ja que demostra un compromís amb la responsabilitat social.
2. Augment de la confiança dels clients i altres parts interessades: Les organitzacions que segueixen les directrius de l’ISO 26000 poden augmentar la confiança dels clients, els inversors, els empleats i la comunitat en general, ja que aquestes parts poden veure que l’organització està prenent mesures per actuar de manera responsable.
3. Reducció dels riscos: L’adhesió a les directrius de l’ISO 26000 pot ajudar a identificar i gestionar els riscos socials i mediambientals, la qual cosa pot prevenir problemes a llarg termini.
4. Atractiu per als inversors: Molts inversors estan cada cop més interessats en les pràctiques de responsabilitat social de les empreses. Per tant, seguir les directrius de la ISO 26000 pot fer que una organització sigui més atractiva per als inversors.
5. Beneficis per als empleats: Les organitzacions que segueixen les directrius de l’ISO 26000 sovint tenen millors relacions amb els seus empleats, la qual cosa pot portar a un augment en la satisfacció i la retenció dels empleats.
6. Compliment normatiu: Encara que l’ISO 26000 no és una norma certificable, pot ajudar a les organitzacions a complir amb altres normatives i estàndards relacionats amb la responsabilitat social i ambiental.
En resum, la ISO 26000 pot proporcionar a les organitzacions una clara comprensió del que significa la responsabilitat social i com poden treballar per complir amb les seves responsabilitats socials.
Les ISO 27000 és una sèrie de normes internacionals desenvolupades per l’Organització Internacional de Normalització (ISO) que es dedica a la gestió de la seguretat de la informació. Aquesta sèrie de normes proporciona un marc per a la gestió de la seguretat de la informació dins d’una organització. Inclou aspectes com la seguretat física i la seguretat en la xarxa, la recuperació de desastres, l’accés a l’usuari, la seguretat en el núvol i el compliment normatiu.
La ISO 27001 és una de les normes més conegudes dins d’aquesta família. A diferència de l’ISO 26000, l’ISO 27001 és una norma certificable. Proporciona els requisits per a un sistema de gestió de seguretat de la informació (SGSI), el qual és un enfocament sistemàtic per a gestionar la informació sensible d’una organització per tal de garantir la seva seguretat. Inclou processos que impliquen persones, processos i sistemes de TI.
L’adopció de l’ISO 27000 i l’ISO 27001 pot beneficiar a les empreses i institucions públiques de diverses maneres:
1. Protecció de la informació: Les normes ISO 27000 i ISO 27001 ajuden a protegir la informació sensible i a garantir la seva seguretat, el que és crucial en l’era digital actual.
2. Confiança dels clients i altres parts interessades: El compliment de les normes ISO 27000 i ISO 27001 pot augmentar la confiança dels clients, inversors i altres parts interessades, ja que demostra que l’organització pren seriosament la seguretat de la informació.
3. Compliment normatiu: La ISO 27001 pot ajudar a les organitzacions a complir amb altres normatives i estàndards relacionats amb la seguretat de la informació, com el Reglament General de Protecció de Dades (RGPD) de la Unió Europea.
4. Prevenció d’incidències de seguretat: L’adopció de les normes ISO 27000 i ISO 27001 pot ajudar a prevenir incidències de seguretat, el que pot tenir conseqüències costoses i perjudicials.
5. Millora de la reputació: El compliment de les normes ISO 27000 i ISO 27001 pot millorar la reputació d’una organització, particularment en termes de seguretat de la informació.
En resum, les normes ISO 27000 i ISO 27001 proporcionen un marc per a la gestió de la seguretat de la informació que pot ajudar a les organitzacions a protegir la informació sensible, a complir amb altres normatives i estàndards, a prevenir incidències de seguretat i a millorar la seva reputació.
La ISO 37000:2021 proporciona orientació sobre la governança d’organitzacions. Ofereix principis i aspectes clau de les pràctiques per guiar els cossos directius i els grups de govern sobre com complir les seves responsabilitats perquè les organitzacions que governen puguin complir el seu propòsit. També està destinada a les parts interessades involucrades o afectades per l’organització i la seva governança. És aplicable a totes les organitzacions, independentment del seu tipus, mida, ubicació, estructura o propòsit.
Els beneficis de la implementació d’aquesta norma en empreses i institucions públiques són diversos:
1. Millora de la governança: La norma proporciona una orientació clara sobre com les organitzacions haurien de ser governades. Això pot ajudar a millorar la transparència, la responsabilitat i l’eficàcia de la governança.
2. Compliment de responsabilitats: Ajuda a les organitzacions a complir les seves responsabilitats, garantint que estan dirigint-se cap a la consecució dels seus objectius.
3. Participació de les parts interessades: La norma reconeix la importància de les parts interessades en la governança de l’organització. Això pot millorar les relacions amb els stakeholders i augmentar la confiança en l’organització.
4. Aplicació àmplia: Com que la norma és aplicable a totes les organitzacions, independentment del seu tipus, mida, ubicació, estructura o propòsit, es pot utilitzar en una àmplia varietat de contextos. Això la fa útil per a una àmplia varietat d’organitzacions, incloses les empreses i les institucions públiques.
En resum, la implementació de la ISO 37000 pot millorar la governança i la responsabilitat de les organitzacions, així com la confiança dels stakeholders en l’organització.
L’Esquema Nacional de Seguridad (ENS) és un marc legal espanyol que estableix la política obligatòria de seguretat en l’àmbit de l’administració electrònica. Va ser creat per regular la seguretat de les tecnologies de la informació i les comunicacions en l’administració pública. Està recollit en el Reial Decret 3/2010, de 8 de gener i Reial Decret 311/2022, de 3 de maig.
.
L’ENS defineix una sèrie de principis bàsics i requisits mínims que permeten una protecció adequada de la informació. Estableix tres nivells de seguretat (bàsic, mitjà i alt) basats en la naturalesa de la informació i els sistemes que es volen protegir.
1. Nivell bàsic: Aquest nivell es considera adequat per a sistemes que, en cas de violació de la seguretat, tindrien un impacte limitat en els serveis que proporcionen o en la imatge de l’organització.
2. Nivell mitjà: Aquest nivell es considera adequat per a sistemes que, en cas de violació de la seguretat, podrien tenir un impacte significatiu en els serveis que proporcionen o en la imatge de l’organització.
3. Nivell alt: Aquest nivell es considera adequat per a sistemes que, en cas de violació de la seguretat, podrien tenir un impacte greu en els serveis que proporcionen o en la imatge de l’organització.
El compliment de l’ENS és obligatori per a tots els òrgans de l’administració pública espanyola, així com per a les empreses privades que presten serveis a l’administració pública en l’àmbit de l’administració electrònica. És obligatòria una auditoria bianual externa.
L’ENS beneficia a les empreses i institucions públiques de diverses maneres:
1. Millora de la seguretat: El compliment de l’ENS assegura que les organitzacions tenen un nivell mínim de seguretat per a la seva informació i els seus sistemes.
2. Confiança dels usuaris: El fet que una organització compleixi amb l’ENS pot augmentar la confiança dels usuaris en els serveis electrònics que proporciona.
3. Compliment legal: El compliment de l’ENS assegura que les organitzacions compleixen amb les seves obligacions legals en l’àmbit de la seguretat de la informació.
En resum, l’ENS proporciona un marc per a la seguretat de la informació que beneficia a les organitzacions en termes de millora de la seguretat, augment de la confiança dels usuaris i compliment legal.
L’Esquema Nacional d’Interoperabilitat (ENI) és un marc legal espanyol que té com a objectiu garantir la interoperabilitat en l’àmbit de l’administració electrònica. Aquest esquema està establert pel Reial Decret 4/2010, de 8 de gener i el Reial Decret 203/2021, de 30 de març, pel qual s’aprova el Reglament d’actuació i funcionament del sector públic per mitjans electrònics.
La interoperabilitat és la capacitat de sistemes informàtics i de les organitzacions que els utilitzen per a intercanviar informació i comprendre la informació intercanviada. En altres paraules, l’ENI està dissenyat per a garantir que els diferents sistemes i serveis de l’administració pública espanyola puguin treballar junts de manera eficient i efectiva.
L’ENI no estableix diferents nivells com ho fa l’ENS. En canvi, defineix una sèrie de principis, criteris i recomanacions que s’han de seguir per a garantir la interoperabilitat. Aquests inclouen, entre altres, el principi de transparència, el principi de seguretat, el principi de conservació de la informació, i el principi de multilingüisme.
El compliment de l’ENI és obligatori per a tots els òrgans de l’administració pública espanyola, així com per a les empreses privades que presten serveis a l’administració pública en l’àmbit de l’administració electrònica. És obligatòria una auditoria bianual externa.
L’ENI beneficia a les empreses i institucions públiques de diverses maneres:
1. Millora de la interoperabilitat: El compliment de l’ENI assegura que els diferents sistemes i serveis de l’administració pública espanyola poden treballar junts de manera eficient i efectiva.
2. Eficiència: Al garantir la interoperabilitat, l’ENI pot ajudar a millorar l’eficiència de l’administració pública, ja que redueix la duplicació de l’esforç i facilita l’intercanvi d’informació.
3. Compliment legal: El compliment de l’ENI assegura que les organitzacions compleixen amb les seves obligacions legals en l’àmbit de la interoperabilitat.
En resum, l’ENI proporciona un marc per a la interoperabilitat que beneficia a les organitzacions en termes de millora de la interoperabilitat, augment de l’eficiència i compliment legal.
La UNE 19600 és una norma que proporciona orientacions per a l’establiment, desenvolupament, implementació, avaluació, manteniment i millora d’un sistema eficaç i receptiu de gestió de la conformitat dins d’una organització.
Aquestes directrius són aplicables a tot tipus d’organitzacions. L’extensió de l’aplicació d’aquestes directrius depèn de la mida, estructura, naturalesa i complexitat de l’organització. La UNE 19600 està basada en els principis de bona governança, proporcionalitat, transparència i sostenibilitat.
El benefici d’implementar aquesta norma en empreses i institucions públiques radica en la capacitat d’aquesta per promoure una cultura de conformitat i ètica dins de l’organització. Això pot reduir el risc de no conformitat amb les lleis i regulacions aplicables, així com els possibles danys a la reputació que podrien derivar-se d’aquesta no conformitat.
Addicionalment, pot proporcionar un marc clar per a la presa de decisions i pot millorar l’eficiència operativa, ja que un sistema de gestió de la conformitat ben implementat pot ajudar a identificar i gestionar els riscs abans que esdevinguin problemes.
Finalment, la conformitat amb l’UNE 19600 pot demostrar als stakeholders (com ara clients, proveïdors, reguladors i la societat en general) que l’organització es pren seriosament la seva responsabilitat legal i ètica.
Els Plans d’Igualtat són instruments de planificació que tenen com a objectiu aconseguir la igualtat de tracte i d’oportunitats entre dones i homes, i eliminar la discriminació de gènere en l’àmbit de l’empresa. Aquests plans són requerits per llei en Espanya, segons l’article 45 de la Llei d’Igualtat (Llei Orgànica 3/2007, de 22 de març).
La redacció d’un Pla d’Igualtat implica la realització d’un diagnòstic de situació, que consisteix en una anàlisi detallada de la situació actual de la companyia en termes d’igualtat de gènere. Aquest diagnòstic ha de tenir en compte factors com la selecció i contractació, la classificació professional, la formació, les condicions de treball i l’organització del temps, entre d’altres. A partir d’aquest diagnòstic, l’empresa ha de definir objectius i estratègies concrets per a promoure la igualtat d’oportunitats.
Per a garantir el compliment d’aquests plans, es realitza una auditoria d’igualtat, que és un procés de revisió i seguiment del Pla d’Igualtat. Aquesta auditoria ha de verificar si les mesures implementades estan funcionant de manera efectiva i si es compleixen els objectius establerts. És obligatòria una auditoria bianual externa.
Des de l’1 de març de 2020, segons el Reial Decret-llei 6/2019, les empreses amb 50 o més treballadors estan obligades a elaborar i aplicar un Pla d’Igualtat. Abans d’aquesta data, només era obligatori per a les empreses amb 250 o més treballadors.
Els Plans d’Igualtat beneficien a les empreses i institucions públiques de diverses maneres:
1. Millora de la igualtat de gènere: Al promoure la igualtat d’oportunitats i eliminar la discriminació, aquestes mesures poden millorar la situació de la igualtat de gènere dins de l’organització.
2. Millora de la reputació: Les empreses que demostren un compromís amb la igualtat de gènere poden millorar la seva imatge pública i reputació.
3. Compliment legal: Els Plans d’Igualtat permeten a les organitzacions complir amb les seves obligacions legals amb relació a la igualtat de gènere.
4. Atracció i retenció de talent: Promoure un ambient de treball equitatiu i inclusiu, les empreses poden atraure i retenir un major talent.
En resum, els Plans d’Igualtat poden tenir beneficis significatius per a les organitzacions, incloses la millora de la igualtat de gènere, la millora de la reputació, el compliment legal i l’atracció i retenció de talent.
Els Plans Locals de Seguretat són una de les missions de les Juntes Locals de Seguretat, que s’encarreguen de l’elaboració i/o aprovació dels plans de seguretat pública de l’àmbit municipal.
Aquests plans estan regulats segons el Reial Decret 1087/2010, de 3 de setembre, que aprova el Reglament que regula les Juntes Locals de Seguretat. Els plans inclouen les formes i procediments de col·laboració entre les Forces i Cossos de Seguretat implicats, en l’àmbit respectiu de cadascun.
Tot i que no existeix una obligació legal en tots els territoris per complementar aquest tipus de Plans, és més que recomanable establir-ne un. Aquests plans són confeccionats amb totes les garanties i coneixements en la matèria, analitzant la població, estudiant de forma detallada els seus índexs i estadístiques en matèria delictiva, per a implementar finalment les mesures a dur a terme per millorar la seguretat pública en aquests municipis.
De la mateixa manera, és important assegurar la seva implementació revisant els resultats durant i després del seu període de vigència, per a disposar, en el seu cas, dels mecanismes i mesures de correcció més òptims.
Un Pla Local de Seguretat compleix i executa la política de seguretat del teu municipi.
A Catalunya, l’aprovació d’aquests plans és obligatòria, tal com estableix l’article 31.4 de la Llei 4/2003, de 7 d’abril, d’ordenació del sistema de seguretat pública. Segons aquesta llei, les Juntes Locals de Seguretat han d’aprovar per al municipi un Plan General de Seguretat que analitzi la situació de seguretat, definint els objectius generals i les prioritats, els mitjans i els recursos disponibles, inclosos els de seguretat privada que, si escau, es poden utilitzar per a aconseguir-los.
Per tant, ja siguin d’obligat o de recomanat compliment, l’estudi i redacció de Plans Locals de Seguretat, i les seves auditories de seguiment, per als municipis que no els tinguin, així com per als que estiguin caducats o en fase de terminació, es beneficien de l’anàlisi i revisió oportunes per a la confecció de nous Plans amb totes les garanties d’un equip legal i criminològic d’experts en la matèria.
Els plans d’autoprotecció són projectes obligatoris per a determinats establiments i edificis, orientats a la protecció de la seguretat i la salut de les persones que freqüenten la instal·lació. Tots els edificis municipals, o tots els actes de caràcter massiu, n’han de tenir un. Aquests inclouen plans d’emergència, recorreguts d’evacuació i instal·lació d’equips contra incendis, entre d’altres. L’objectiu principal d’un pla d’autoprotecció és identificar i avaluar els riscos, així com establir les accions i mesures necessàries per a la prevenció i control de riscos, i les mesures de protecció i altres actuacions a adoptar en cas d’emergència.
La planificació, redacció i auditoria d’un pla d’autoprotecció proporcionen diversos avantatges. La planificació ajuda a identificar els riscos i a establir les mesures necessàries per a la seva prevenció i control. La redacció permet documentar aquestes mesures de manera clara i comprensible per a tots els implicats. Finalment, l’auditoria garanteix que el pla està actualitzat i que es compleixen totes les mesures establertes.
El cost d’un pla d’autoprotecció depèn del tipus d’edifici i les seves dimensions. Tanmateix, en necessiten els polígons industrials i les urbanitzacions.
Són obligatoris per a determinats establiments amb accés públic, actes com concerts i edificis públics. També privats com poden ser els recintes esportius. Aquesta obligatorietat pot dependre de diversos factors, com ara el tipus d’edifici, la seva ubicació, el nombre de persones que el freqüenten, etc.
Quant als plans de seguretat locals, són responsabilitat de les Juntes Locals de Seguretat. Aquests plans recullen les formes i procediments de col·laboració entre les forces i cossos de seguretat implicats. A Catalunya, per exemple, és obligatori que les Juntes Locals de Seguretat aprovin un Pla General de Seguretat per al municipi.
Pel que fa als estàndards ISO 37000:2021 i ISO 19600:2014, aquests proporcionen orientacions sobre la governança i la gestió de la conformitat d’organitzacions de tot tipus. El primer estàndard es centra en les responsabilitats dels òrgans de govern per a que les organitzacions puguin complir amb el seu propòsit, mentre que el segon estàndard es basa en els principis de bona governança, proporcionalitat, transparència i sostenibilitat.
El compliment en protecció de dades fa referència a la necessitat per a les empreses i organitzacions de complir amb les lleis i regulacions que protegeixen la privacitat i la seguretat de les dades personals. A Europa, aquesta regulació es coneix com a Reglament General de Protecció de Dades (RGPD), i a Espanya es complementa amb la Llei Orgànica de Protecció de Dades i Garantia dels Drets Digitals (LOPDGDD).
L’objectiu principal d’aquestes regulacions és garantir que les dades personals dels ciutadans estan segures i que se’ls dóna un control adequat sobre com es recopilen, processen i utilitzen les seves dades. Això implica que les empreses i organitzacions han de complir amb una sèrie de requisits i procediments per assegurar que les dades personals que processen estan adequadament protegides.
Una part important d’aquest compliment és la redacció d’un pla de protecció de dades, que detalla com l’organització protegeix les dades personals que processa. Aquest pla pot incloure mesures com la criptografia de les dades, l’ús de contrasenyes fortes, la implementació de controls d’accés, entre altres mesures de seguretat.
A més, és obligatori realitzar auditories per garantir el compliment amb aquestes regulacions. Aquestes auditories es realitzen per verificar que l’organització està complint amb el RGPD i la LOPDGDD, i per identificar qualsevol àrea on es podria millorar la protecció de dades.
El compliment en protecció de dades beneficia a les empreses i institucions públiques de diverses maneres. En primer lloc, ajuda a prevenir les multes i sancions que poden aplicar-se per incompliment. En segon lloc, ajuda a construir la confiança dels clients i els usuaris, ja que saben que les seves dades personals estan segures. A més, pot ajudar a prevenir les violacions de dades, que poden ser costoses i perjudicar la reputació de l’organització.
El compliment de la normativa d’internet LSSICE (Llei de Serveis de la Societat de la Informació i de Comerç Electrònic) i la normativa de ciberseguretat són dos elements clau per a qualsevol organització que operi en línia a Espanya.
La LSSICE regula les activitats econòmiques per via electrònica, en particular, el comerç electrònic en internet, així com la informació i la publicitat. Estableix obligacions per a les empreses, com la d’haver d’oferir informació clara i accessible sobre si mateixes, les seves activitats i les transaccions que es realitzen. El compliment d’aquesta llei és obligatori per a totes les empreses que operen en línia a Espanya, i l’auditoria d’aquest compliment és una part important de la gestió de la ciberseguretat.
Respecte a la normativa de ciberseguretat, es tracta d’un conjunt de pràctiques, processos i tecnologies dissenyats per protegir els sistemes, xarxes i dades d’atacs, danys o accés no autoritzat. Tot i que no he pogut trobar una informació específica sobre una “normativa de ciberseguretat” a Espanya, hi ha diverses lleis i regulacions que tenen a veure amb la ciberseguretat, inclosa la Llei Orgànica de Protecció de Dades (LOPD) i el Reglament General de Protecció de Dades (RGPD) de la Unió Europea, que conté disposicions específiques sobre la seguretat de les dades.
Les empreses i institucions públiques es beneficien del compliment d’aquestes normatives de diverses maneres. En primer lloc, ajuden a protegir les organitzacions contra els riscos de seguretat en línia, com ara els atacs cibernètics, que poden causar danys significatius tant en termes financers com de reputació. En segon lloc, asseguren que les organitzacions estan complint amb les seves obligacions legals, evitant així possibles sancions o multes. Finalment, el compliment d’aquestes normatives pot augmentar la confiança dels clients o usuaris en l’organització, ja que demostra un compromís amb la seguretat i la privacitat de les seves dades.
En relació a l’auditoria obligatòria bianual d’aquestes normatives, l’auditoria de la LSSICE i les normatives de ciberseguretat es realitza per garantir que l’organització està complint amb les seves obligacions legals i que està prenent les mesures necessàries per protegir la seguretat de la seva informació i la dels seus clients.
La Directiva 2019/1937 de la Unió Europea, també coneguda com la Directiva de Protecció dels Alertadors, estableix normes mínimes per a la protecció de les persones que informen sobre infraccions del Dret de la Unió. Aquesta directiva va ser adoptada per garantir que els alertadors puguin informar d’infraccions de manera segura i sense por a represàlies.
D’altra banda, la Llei 2/2023 d’Espanya és una normativa nacional que s’alinea amb la Directiva 2019/1937 i estableix mesures específiques per a la protecció dels alertadors al país.
El compliment d’aquestes normatives implica que les empreses i institucions públiques han d’establir canals interns i externs segurs perquè els alertadors puguin informar de possibles infraccions. A més, han de garantir que els alertadors estiguin protegits contra qualsevol forma de represàlia, com l’acomiadament, la degradació o la intimidació.
Els procediments de protecció i seguretat són essencials per garantir que aquestes normatives s’apliquin correctament. La redacció d’aquests procediments implica establir polítiques clares i procediments operatius estàndard per manejar els informes dels alertadors. L’auditoria d’aquests procediments és un procés que verifica que aquests procediments s’estiguin implementant correctament i compleixin amb les normatives pertinents.
El compliment d’aquestes normatives és obligatori per a totes les empreses i institucions públiques a Espanya. El nivell de compliment pot variar depenent de la mida de l’organització i la naturalesa del seu treball, però totes les organitzacions estan obligades a complir amb les disposicions bàsiques d’aquestes normatives.
El compliment d’aquestes normatives beneficia a les empreses i institucions públiques de diverses maneres. Primer, ajuda a promoure un ambient de treball ètic i transparent. Segon, encoratja als empleats a denunciar qualsevol comportament il·legal o inadequat, la qual cosa pot ajudar a prevenir danys a la reputació o sancions legals. Tercer, pot millorar la confiança del públic en l’organització, ja que demostra que l’organització pren seriosament l’ètica i la legalitat.
El compliment legal en videovigilància es refereix a l’obligació de les empreses i institucions públiques d’adherir-se a les lleis i regulacions establertes per a la protecció de dades personals en l’ús de càmeres de seguretat. Aquestes lleis estan dissenyades per protegir la privadesa dels individus i assegurar que les seves dades personals no siguin mal utilitzades.
A Espanya, l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) és l’organisme encarregat de supervisar el compliment d’aquestes lleis. Segons la Guia de Videovigilància de l’AEPD, les empreses i institucions públiques han de complir amb una sèrie de requisits legals quan utilitzen càmeres de seguretat. Aquests inclouen:
1. Informar clarament a les persones que estan sent vigilades per càmera.
2. Limitar l’ús de la videovigilància a les àrees on és necessari per a la seguretat.
3. No utilitzar la videovigilància per a fins que no estiguin relacionats amb la seguretat.
4. Conservar les imatges capturades per un període limitat de temps.
5. Protegir les imatges capturades contra l’accés no autoritzat.
El document de compliment és un document que les empreses i institucions públiques han de redactar i mantenir. Aquest document ha de descriure com l’organització compleix amb les lleis de protecció de dades en relació amb la videovigilància. Aquest document ha de ser revisat i actualitzat regularment per assegurar que l’organització continua complint amb les lleis a mesura que canviïn.
L’auditoria obligatòria externa bianual és un procés en el qual un auditor independent revisa el document de compliment i les pràctiques de videovigilància de l’organització per assegurar que estan en línia amb les lleis de protecció de dades. Aquesta auditoria ha de ser realitzada almenys una vegada cada dos anys.
El compliment legal en videovigilància beneficia a les empreses i institucions públiques de diverses maneres. En primer lloc, ajuda a prevenir infraccions de protecció de dades, que poden resultar en multes significatives. En segon lloc, ajuda a construir la confiança dels clients i del públic en general, ja que demostra que l’organització pren seriosament la protecció de la seva privadesa. Finalment, pot ajudar a prevenir litigis relacionats amb la privadesa, que poden ser costosos i perjudicials per a la reputació de l’organització.
El compliment legal en relació als fons Next Generation de la Unió Europea implica una sèrie de requisits i procediments que les empreses i institucions públiques han de seguir per accedir a aquests fons. Aquesta normativa es va establir per garantir que els fons es destinen a projectes que promoguin la recuperació econòmica, la transició ecològica i la digitalització.
Els fons Next Generation de la UE es van crear per respondre a l’impacte econòmic de la pandèmia de la COVID-19. Aquesta iniciativa busca mobilitzar fins a 750.000 milions d’euros entre 2021 i 2023. D’aquesta quantitat, 390.000 milions es destinaran a transferències financeres no reemborsables als estats membres, és a dir, a subvencions directes, i 360.000 milions es destinaran a préstecs.
Espanya és un dels principals beneficiaris d’aquests fons, amb una ajuda prevista d’uns 140.000 milions d’euros (entre transferències no reemborsables i préstecs). Aquesta mobilització de recursos representa una oportunitat especial per a Espanya, comparable al procés de transformació econòmica que va experimentar quan es va unir a la Unió.
Per accedir a aquests fons, les empreses i institucions públiques han de complir amb una sèrie de requisits establerts per la UE. Aquests inclouen la presentació d’un Pla Nacional de Recuperació i Resiliència que descriu les reformes i inversions que es duran a terme, així com les mesures necessàries per implementar-les. Aquest pla ha de ser consistent amb els programes de reforma nacionals, amb les prioritats establertes per a cada país en el Semestre Europeu per a la coordinació de polítiques econòmiques i ha d’estar alineat amb els objectius establerts en l’Acord de París, els Plans Nacionals d’Energia i Clima, els Plans de Transició Justa, els plans d’implementació de la Garantia Juvenil, els programes operatius adoptats sota els fons de la Unió, així com amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’ONU, entre d’altres.
El compliment d’aquesta normativa és obligatori per a totes les empreses i institucions públiques que vulguin accedir als fons Next Generation de la UE. A més, es requereix una auditoria externa obligatòria dels procediments de compliment per garantir que es compleixen tots els requisits.
El compliment d’aquesta normativa beneficia a les empreses i institucions públiques en diversos aspectes. En primer lloc, els ajuda a accedir a finançament significatiu per a projectes que promoguin la recuperació econòmica, la transició ecològica i la digitalització. A més, els ajuda a alinear les seves operacions i estratègies amb els objectius més amplis de la UE en matèria de recuperació econòmica i sostenibilitat. Això pot millorar la seva competitivitat i posicionar-les millor per a l’èxit a llarg termini. Finalment, el compliment d’aquesta normativa pot millorar la seva reputació i credibilitat, ja que demostra el seu compromís amb els objectius de la UE i amb la gestió responsable.
La Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, estableix les normes per a la interacció electrònica entre els ciutadans i l’administració pública a Espanya. Aquesta llei inclou disposicions sobre la firma electrònica, que és una tecnologia que permet als individus signar documents de manera segura en línia.
El compliment legal en aquest context es refereix a la necessitat que les empreses i les institucions públiques segueixin les normes establertes en la Llei 39/2015.
Aquesta llei requereix que les empreses i les institucions públiques utilitzin signatures electròniques per a certes transaccions, com ara la presentació de documents oficials o la realització de transaccions comercials.
La llei també estableix diferents nivells de firma electrònica, que varien segons el nivell de seguretat requerit. Aquests nivells inclouen la firma electrònica simple, la firma electrònica avançada i la firma electrònica qualificada. La firma electrònica qualificada és la més segura i requereix que la identitat del signant sigui verificada per un proveïdor de serveis de certificació.
Pel que fa a la protecció de dades, la Llei Orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de Protecció de Dades Personals i garantia dels drets digitals, requereix que les empreses i les institucions públiques protegeixin les dades personals que recullen i processen. Això inclou la necessitat de realitzar auditories externes regulars per assegurar-se que es compleixen les normes de protecció de dades.
El compliment d’aquestes lleis beneficia a les empreses i les institucions públiques de diverses maneres.
En primer lloc, ajuda a garantir que les transaccions en línia siguin segures i fiables.
En segon lloc, ajuda a protegir les dades personals dels ciutadans, el que pot augmentar la confiança dels ciutadans en les empreses i les institucions públiques. Finalment, el compliment de la llei pot evitar sancions legals i danys a la reputació que podrien resultar d’un incompliment de les normes de protecció de dades o de firma electrònica.
El compliment legal en seguretat i estanquitat de dades no personals es refereix a l’obligació que tenen les empreses i institucions públiques d’assegurar que les dades no personals que gestionen estan protegides adequadament. Aquesta obligació es deriva de diverses normatives, tant a nivell nacional com europeu.
En el context espanyol, la normativa sobre protecció de dades estableix diferents nivells de seguretat que han de complir les empreses i institucions públiques en funció del tipus de dades que gestionen. Aquests nivells es determinen en funció de la sensibilitat de les dades i del risc que comportaria una possible filtració o pèrdua de les mateixes. El compliment d’aquests nivells de seguretat es verifica a través d’auditories externes obligatòries.
D’altra banda, el Reglament Europeu per a la lliure circulació de dades no personals té com a objectiu facilitar la circulació de dades no personals dins de la Unió Europea. Aquest reglament beneficia les empreses i institucions públiques en diversos aspectes. En primer lloc, elimina les restriccions geogràfiques que poden existir a l’hora d’emmagatzemar o processar dades no personals. Això permet a les empreses i institucions públiques utilitzar serveis d’emmagatzematge de dades o processament de dades situats en qualsevol part de la Unió Europea, facilitant així la digitalització i la innovació. En segon lloc, el reglament també promou la competència en el mercat de serveis de dades, ja que permet a les empreses escollir entre una àmplia varietat de proveïdors de serveis de dades. Finalment, el reglament també contribueix a garantir un alt nivell de protecció de les dades no personals, ja que estableix requisits clars en matèria de seguretat i protecció de les dades.
Diverses esferes d’especialització en què es divideix la nostra Empresa per gestionar les tasques de manera més eficient.
A cada àrea, els professionals treballen en equips per complir amb les seves responsabilitats específiques i contribuir a l’èxit general del projecte.
Implementació de tecnologies de la informació i comunicació per optimitzar les operacions empresarials. Inclou la implementació de software, hardware i xarxes, el desenvolupament de sistemes d’informació i la seguretat cibernètica, tot fomentant una millor eficiència i productivitat.
Serveis de consultoria i assessorament legal que ajuden a les empreses a navegar per la complexitat de la llei. Inclouen la redacció i revisió de contractes, la resolució de disputes, la consultoria en matèries de propietat intel·lectual, privacitat de dades i compliment normatiu, entre altres.